Portada
 Jordi Bilbeny explora el vessant polític de Salvat-Papasseit en un acte a L’AgrícolLa commemoració del centenari de la mort del poeta Joan Salvat-Papasseit a Vilafranca ha continuat aquest cap de setmana.»
 «Quixot» vol dir «Tòxic»"Quixot" vol dir "cuixot"? Des de fa decennis que els intel·lectuals i els erudits s'han preguntat d'on ha sorgit el mot "Quixot" i què pot significar. En Jordi Bilbeny creu que amaga un significat en clau. Que Quixot vol dir "tòxic", perquè tòxic és el personatge i tòxic tot el que significa: com a persona i com a nació.
 La pervivència dels almogàvers a GrèciaEl filòleg Eusebi Ayensa publica 'Els catalans a Grècia' · Entre l'assaig històric i la guia de viatges, amb tots els castells i torres catalans a l'orient.
|
 Quixot, Sancho Pancha i el cavall RosinantDesprés d'haver llegit uns articles d'En Francesc Duarte, que comenta uns textos anglesos sobre Don Quixot del 1654, al web del Cercle Català d'Història, En Jordi Colomer ens en fa un resum divulgatiu
 Una possible causa de l’ocultació dels orígens d’En Lleonard, dit Da VinciEn aquest article, En Carles Camp, conscient de la xenofòbia que l’Itàlia del nord ha mantingut envers els italians del sud, defensa que una causa probable de l’adulteració de la biografia d’En Lleonard fos la seva vinculació amb la casa reial catalana de Nàpols.
 L’autèntic inventor del submarí va ser Narcís MonturiolMalgrat que a Espanya s’atribueix de manera injusta l’invent a Isaac Peral, científic i militar espanyol nascut a Cartagena el 1851, és més que provat que l’autèntic creador del primer submarí tripulat va ser el català Narcís Monturiol l’any 1858, com ho reconegué explícitament en una carta el mateix Isaac Peral el 1889.
|
Entrevistes recents
 Pere Alzina: “Quasi no s'han estudiat els diversos segles d'influència catalana a Malta”Pere Alzina té estudis en Biologia i s’ha especialitzat en Zoologia i en Gestió Ambiental. Amb motiu d’un viatge que va fer a l’illa de Malta el març de 2010, va trobar tot de sorpreses lingüístiques que el van encuriosir. Malgrat els cinc segles d’influència catalana en aquest petit estat europeu, ningú no havia estudiat, fins llavors, el pes del català en el maltès. Arran d’això va voler investigar la influència de la nostra llengua en els noms dels ocells observats a l’illa. Parlem amb ell amb motiu de la seua conferència 'La influència del català en el maltès revelada a través dels noms dels ocells' a les Aules d’Extensió Universitària de la Universitat de Lleida. Entrevista d'En Marc Codinas el 3 d'abril del 2022 per al suplement dominical Lectura del diari 'Segre' de Lleida.
 Els catalans que es van aventurar pel Mar del Nord eren molt llançatsEn Marc Pons ha entrevistat Na Dolors Pifarré, doctora en història medieval. La doctora Pifarré ha investigat i divulgat el paper dels primers mercaders i armadors catalans de la baixa edat mitjana (segles XIV i XV) a l’Atlàntic Nord.
|
Publicacions
 'Teresa de Jesús, clarissa, abadessa, catalana i doctora', el nou llibre d'En Pep MayolasAquest mes d'abril es publica el nou llibre d'En Pep Mayolas sobre la figura de Santa Teresa de Jesús.
 Nou llibre d’En Bilbeny: «Carles I sense censura»L’Institut Nova Història ha obert una campanya de micomecenatge per a editar el nou llibre d’En Jordi Bilbeny: hi tracta de les estades que l'Emperador Carles féu als estats catalans i que la censura va situar a Castella. Us oferim l’escrit de presentació del llibre. Col·labora en el seu finançament!
|
Més articles...
 Cicle de conferències sobre censura i la manipulació a la història de Catalunya (Calella, juliol i setembre 2018)Conferències sobre la manipulació de la història de Catalunya a Calella aquest juliol i setembre.
 Conferència d'en Víctor Cucurull: 'La guerra dels dos Peres. Una ficció bèl·lica sobre el control de Castella'Publiquem l'enregistrament de la conferència al nostre canal de Youtube, on hi podreu accedir a través de l'enllaç compartit.
 El navegant Agramunt i el misteriós viatge a TerranovaA finals d'octubre del 1511 Joana d’Aragó i de Castella, filla de Ferran el Catòlic, signava la confirmació d’una llicència a favor del comerciant lleidatà Joan d’Agramunt per explorar i colonitzar Terranova (Canadà). Sembla que Agramunt hi va projectar un model colonitzador que ja es practicava a Catalunya i que va resultar decisiu: empreses privades que assumien en solitari la creació, desenvolupament i defensa dels establiments d'ultramar sota el paraigua de la monarquia. Aquest model de colonització va ser reproduït a Anglaterra. Article d'En Marc Pons.
 Petges catalanes en la figura d'en Garcilaso de la Vega (1)En Marc Vicent Adell pensa que els textos de Garcilaso de la Vega són traduïts del català, i ho argumenta extensament en un article del qual publiquem la primera part.
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  Recuperem aquest article d'En Jordi Bilbeny, aparegut al 1994, que identifica com a "llegua catalana" la "llegua...[+]  La Biblioteca Nacional de la capital francesa conserva un exemplar complet del text del segle xv del qual es creia...[+]  En Marc Terrades ens fa arribar unes imatges d'unes naus d'armades espanyoles del segle XVI, que, curiosament,...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
  |
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube