Portada
 De la Inquisició al 155Aprofitant la lectura del llibre d’En Jordi Bilbeny, «Inquisició i Decadència», En Xavier Domènech reflexiona sobre el patró destructor de l’estat espanyol envers els catalans i la seva cultura.»
 Roser Vernet: “La destrucció de la memòria dels llocs és com si ens fessin alguna cosa al cervell i una part del que som s’esborrés”Club Editor publica l’‘opera prima’ d’aquesta autora, que impacta per sorpresa en la literatura catalana. El llibre és una mena d’observatori del lloc, un paisatge personal, emocional i físic.
|
 Germana de Foix, la misteriosa segona esposa de Ferran el CatòlicVa ser un personatge que va defensar la seva privilegiada posició amb tots els recursos al seu abast.
 El català, llengua de SardenyaL’illa de Sardenya té un lloc important a la història pàtria dels catalans, també avui, perquè a l’Alguer continua ressonant el català, la llengua autòctona d’una ciutat que terra catalana històricament s’ha sentit, que amb orgull se’n deia «la Barceloneta», i encara se sent.
 La persecució de la religió catalana al segle XIVEns diuen que la croada albigesa va aniquilar l’heretgia en una batalla a Muret i en una gran foguera a Montsegur. Però això és una altra mentida, perquè va costar més d’un segle eliminar-la i va tenir conseqüències més profundes del que ens hem imaginat. En Joan Cassola ens ho explica en aquest article.
|
Entrevistes recents
 Pere Alzina: “Quasi no s'han estudiat els diversos segles d'influència catalana a Malta”Pere Alzina té estudis en Biologia i s’ha especialitzat en Zoologia i en Gestió Ambiental. Amb motiu d’un viatge que va fer a l’illa de Malta el març de 2010, va trobar tot de sorpreses lingüístiques que el van encuriosir. Malgrat els cinc segles d’influència catalana en aquest petit estat europeu, ningú no havia estudiat, fins llavors, el pes del català en el maltès. Arran d’això va voler investigar la influència de la nostra llengua en els noms dels ocells observats a l’illa. Parlem amb ell amb motiu de la seua conferència 'La influència del català en el maltès revelada a través dels noms dels ocells' a les Aules d’Extensió Universitària de la Universitat de Lleida. Entrevista d'En Marc Codinas el 3 d'abril del 2022 per al suplement dominical Lectura del diari 'Segre' de Lleida.
 Els catalans que es van aventurar pel Mar del Nord eren molt llançatsEn Marc Pons ha entrevistat Na Dolors Pifarré, doctora en història medieval. La doctora Pifarré ha investigat i divulgat el paper dels primers mercaders i armadors catalans de la baixa edat mitjana (segles XIV i XV) a l’Atlàntic Nord.
|
Publicacions
 'Teresa de Jesús, clarissa, abadessa, catalana i doctora', el nou llibre d'En Pep MayolasAquest mes d'abril es publica el nou llibre d'En Pep Mayolas sobre la figura de Santa Teresa de Jesús.
 Nou llibre d’En Bilbeny: «Carles I sense censura»L’Institut Nova Història ha obert una campanya de micomecenatge per a editar el nou llibre d’En Jordi Bilbeny: hi tracta de les estades que l'Emperador Carles féu als estats catalans i que la censura va situar a Castella. Us oferim l’escrit de presentació del llibre. Col·labora en el seu finançament!
|
Més articles...
 Sant Francesc a CerveraL'Isidor Cònsul va dedicar un capítol del seu preciosíssim llibre Tractat de Geografia a fer una ruta pels volts de Cervera. I va aprofitar la passejada per parlar de la presència documentada de Sant Francesc a Catalunya i, més concretament, a Cervera i Poblet. Us n'oferim el capítol sencer.
 Joan Colom Bertran, el Cristòfor catalàEn Manel Carrera ens explica que el descobridor Joan Colom i Bertran va agafar el renom «Cristòfor» perquè la seva gesta s'assembla molt a fets protagonitzats per Sant Cristòfor. Aquest sant ha esdevingut molt popular a tota la Nació Catalana.
 Catalanades, catalanismes i errors de traducció al «Libro de la Vida» de Santa Teresa de JesúsEn Jordi Bilbeny ens fa saber el llistat d'expressions de possible origen català que ha recopilat amb la lectura del «Llibre de la Vida» de Santa Teresa.
 La fantasmagòrica Casa de Contractació de Barcelona per anar a les Índies (1493-1503)Comunicació d’en Pep Mayolas al XVè Simposi d’Arenys de Munt. La suposada creació del consolat de Burgos l’any 1494 amaga en realitat la creació de la Casa de Contractació de Barcelona per anar a Amèrica.
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  Tot seguit us mostrem una sèrie de quadres d'En Ferran Cortès, mes conegut per la historiografia oficial com...[+]  És cert que el primer viatge de descoberta al Nou Món el va pagar la reina de Castella? A final del s. XIX...[+]  Heu sentit a dir que el Siglo de Oro és una traducció d’obres catalanes, atribuïdes a autors castellans? No...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
  |
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube