Portada
 Jordi Bilbeny explora el vessant polític de Salvat-Papasseit en un acte a L’AgrícolLa commemoració del centenari de la mort del poeta Joan Salvat-Papasseit a Vilafranca ha continuat aquest cap de setmana.»
 «Quixot» vol dir «Tòxic»"Quixot" vol dir "cuixot"? Des de fa decennis que els intel·lectuals i els erudits s'han preguntat d'on ha sorgit el mot "Quixot" i què pot significar. En Jordi Bilbeny creu que amaga un significat en clau. Que Quixot vol dir "tòxic", perquè tòxic és el personatge i tòxic tot el que significa: com a persona i com a nació.
 La pervivència dels almogàvers a GrèciaEl filòleg Eusebi Ayensa publica 'Els catalans a Grècia' · Entre l'assaig històric i la guia de viatges, amb tots els castells i torres catalans a l'orient.
|
 Quixot, Sancho Pancha i el cavall RosinantDesprés d'haver llegit uns articles d'En Francesc Duarte, que comenta uns textos anglesos sobre Don Quixot del 1654, al web del Cercle Català d'Història, En Jordi Colomer ens en fa un resum divulgatiu
 Una possible causa de l’ocultació dels orígens d’En Lleonard, dit Da VinciEn aquest article, En Carles Camp, conscient de la xenofòbia que l’Itàlia del nord ha mantingut envers els italians del sud, defensa que una causa probable de l’adulteració de la biografia d’En Lleonard fos la seva vinculació amb la casa reial catalana de Nàpols.
 L’autèntic inventor del submarí va ser Narcís MonturiolMalgrat que a Espanya s’atribueix de manera injusta l’invent a Isaac Peral, científic i militar espanyol nascut a Cartagena el 1851, és més que provat que l’autèntic creador del primer submarí tripulat va ser el català Narcís Monturiol l’any 1858, com ho reconegué explícitament en una carta el mateix Isaac Peral el 1889.
|
Entrevistes recents
 Pere Alzina: “Quasi no s'han estudiat els diversos segles d'influència catalana a Malta”Pere Alzina té estudis en Biologia i s’ha especialitzat en Zoologia i en Gestió Ambiental. Amb motiu d’un viatge que va fer a l’illa de Malta el març de 2010, va trobar tot de sorpreses lingüístiques que el van encuriosir. Malgrat els cinc segles d’influència catalana en aquest petit estat europeu, ningú no havia estudiat, fins llavors, el pes del català en el maltès. Arran d’això va voler investigar la influència de la nostra llengua en els noms dels ocells observats a l’illa. Parlem amb ell amb motiu de la seua conferència 'La influència del català en el maltès revelada a través dels noms dels ocells' a les Aules d’Extensió Universitària de la Universitat de Lleida. Entrevista d'En Marc Codinas el 3 d'abril del 2022 per al suplement dominical Lectura del diari 'Segre' de Lleida.
 Els catalans que es van aventurar pel Mar del Nord eren molt llançatsEn Marc Pons ha entrevistat Na Dolors Pifarré, doctora en història medieval. La doctora Pifarré ha investigat i divulgat el paper dels primers mercaders i armadors catalans de la baixa edat mitjana (segles XIV i XV) a l’Atlàntic Nord.
|
Publicacions
 'Teresa de Jesús, clarissa, abadessa, catalana i doctora', el nou llibre d'En Pep MayolasAquest mes d'abril es publica el nou llibre d'En Pep Mayolas sobre la figura de Santa Teresa de Jesús.
 Nou llibre d’En Bilbeny: «Carles I sense censura»L’Institut Nova Història ha obert una campanya de micomecenatge per a editar el nou llibre d’En Jordi Bilbeny: hi tracta de les estades que l'Emperador Carles féu als estats catalans i que la censura va situar a Castella. Us oferim l’escrit de presentació del llibre. Col·labora en el seu finançament!
|
Més articles...
 Entrevista amb el professor Ernest MarcosUs presentem una entrevista inclosa en el treball «Les claus de l’èxit dels mercenaris catalans a la Mediterrània. 1214-1327», efectuat per un estudiant de 2n de Batxillerat Humanístic de l’Escola Municipal de Teball de Granollers, del curs 2009-2010, que va signar amb el pseudònim Guerau de Liost, i que, pel seu interès, hem recuperat de la xarxa.
 La visita de Miguel de Cervantes a PalamósEn Gabriel Martín ens explica una llegenda sobre la presència d'En Cervantes a Palamòs
 Ramonda myconi, la planta més representativa de Montserrat, pintada per Leonardo da VinciA més a més de les roques montserratines que s’observen a la Verge de les roques, d’En Leonardo, i que en són el seu segell distintiu i identificador, ara En José Luis Espejo hi observa una planta endèmica de Catalunya i, especialment, del massís de Montserrat: la Ramonda myconi
 El foc secret de Sant JoanEncara que avui dia s’hagin descrit les fogueres com el símbol de la renovació de la vida moderna en la crema dels mobles vells i d'altres andròmines, el cert és que antigament hi havia relació entre aquestes fogueres i els cultes xamànics d'iniciació. Article d’En Jordi Bilbeny.
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  L'estudiós Manuel Civera relaciona l'obra amb un procés del 1427 i amb el Morvedre...[+]  Construeixen i fan sonar un instrument musical que En Lleonard tan sols havia dissenyat en un...[+]  En Pep Mayolas és un mestre del detall i de la feina ben feta, tant que sempre ens sorprèn amb una visió...[+]  Josep Maria Vall Comaposada ens parla sobre l'origen de la bandera...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
  |
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube